El foc del 1998
Crònica de tres dies negres del juliol del 1998
El Miracle fou afectat quasi íntegrament pel Gran Incendi Forestal del 1998, dels més grans d'Espanya en les darreres dècades, amb consequències evidents sobre el sector primari i terciari i evidentment sobre l'entorn natural.
L'incendi va provocar un important canvi d'usos del sòl, amb la obertura de conreus i el retrocés de la massa forestal i la seva explotació (entre el 1989 i el 2009 es perden 7258 hectàrees a la zona de 'Territori de Masies', i un total de 75 explotacions, segons IDESCAT).
La tarda del dissabte 18 de juliol del 1998 era una tarda d'estiu calorosa, i es van declarar diversos incendis a la Catalunya Central: un d'ells a Aguilar de Segarra i un altre a Cardona.
Amb el treball d'ADF's, bombers i veïns el foc s'extingeix a la matinada del dia 19 i es retiren els efectius.
Però poc després, al migdia, el foc revifa a la Serra de Castelltallat i es declara un nou incendi al Clot de la Coma, a Cardona.
El diumenge 19 el foc de Cardona arriba a Sant Ponç (Clariana), el dia 20 el foc de Castelltallat ja ha atravessat La Molsosa i Pinós i es digereix a Freixinet i Torà.
El dia 20 el foc de Castelltallat arriba a Cal Marxant de Riner i s'apaga però el foc de Cardona arriba a Sant Diumenge i acapara els recursos. Mentrestant el foc que s'havia extingit d'Aguilar, a la zona de Cal Marxant, revifa.
És en aquest moment que els dos focus del foc s'uneixen, a l'altura de Sant Just, creixen junts i es dirigeixen al Miracle.
Finalment el foc és aturat a l'altura de Llobera. Varis d'aquests focs són aturats per la pràctica del contrafoc.
Els dos focs que estaven separats per una vintena llarga de quilòmetres, s'acabaren fusionant donant lloc a un gran incendi de difícil control.
El foc cremà durant quatre dies, assolint un front de gairebé 25 km, que va arribar a avançar a una velocitat de 4 km/h.
El foc del 1998 és considerat un Gran Incendi Forestal. Diferents factors poden comportar que un incendi forestal quedi fora de la capacitat d'extinció, donant lloc al què es coneix com a Gran Incendi Forestal (GIF): l'elevada longitud de les flames, les altes velocitats de propagació, la presència de foc a les copes dels arbres, o l'afectació sobre una gran superfície (més de 500 hectàrees).
Degut a la seva virulència i intensitat, un GIF té la peculiaritat de crear la seva pròpia meteorologia, que es coneix com ambient del foc. En aquestes condicions els focs són devastadors, ja que són molt ràpids i de forta intensitat, difícilment extingibles i amb forta afectació per a la vegetació.
Aquest és el cas del Gran Incendi del 1994, que cremà 76.000 hectàrees, i del de 1998, que fou un incendi de flames molt virulentes i d'important longitud, de tipus capçada i de convecció, que va cremar durant 4 dies devastant més de 24.000 hectàrees.
El foc del 1998:
Fotografies: Josep Boixadera, 19 de juliol de 1998.
Impactes
El foc va deixar un rastre de 27.000 hectàrees calcinades (11137 al Sud del Solsonès) i mès de 250 masies afectades. Al Solsonès el foc calcinà mès de 8000 hectàrees de boscos de pinassa, unes 1000 de pi blanc (situats a la zona de Clariana, principalment), i gairebé un miler d'hectàrees de roures i alzines.
Taula d'afectació del foc de la revista de Territori de Masies:
La quantificació i valoració dels danys econòmics, socials i ecològics és molt difícil. La desaparició dels boscos determina un impacte emocional molt important pels veïns que veuen canviar dràsticament el paisatge on han crescut.
Dels focs del 98 sorgeixen iniciatives de reivindicació del paisatge cremat i també de les mancances en serveis i atenció a les zones rurals, com és la Declaració de Matamargó o l'entitat cultural ' Brot Verd' , de Torà.
Són vàries també les iniciatives que es creen arran del foc i que tenen una important relació amb la reivindicació del paisatge i manera de fer local. Aquest és el cas de l'Associació de Veïns de Freixinet (Riner) o l'Associació Cultural dels Quadrells ( La Molsosa).
El foc apareix en un moment on el mercat de la fusta ja estava molt fluix i això fa que les possibilitats de vendre la fusta cremada i retirar-la del bosc siguin molt cares. Amb la intenció de potenciar la regeneració del bosc i també de gestionar conjuntament la fusta i la seva sortida al mercat, neix l'Associació Rebrot.
Anys més tard s'ha determinat que la causa del gran incendi del 98 iniciat a Aguilar de Segarra fou el mal estat de les línies elèctriques de les que FECSA-ENDESA n'era responsable del seu manteniment. Un incendi forestal s'inicia per causes naturals o antròpiques, es propaga sense control per terrenys forestal o agrícoles, i s'extingeix. Les característiques de cada fase depenen de les condicions meteorològiques, el relleu i del combustible. L'existència d'aquest darrer element, la vegetació, depèn directament de la gestió forestal i de la presència al territori d'una vitalitat que gestioni també implícitament el paisatge.
Qui intervé en un incendi?
En un incendi s'hi intervé abans i després que succeeixi.
Un territori rural viu, amb una economia local desenvolupada i diversificada, determina, per una banda, un important coneixement de l'entorn (cabdal en el procés d'extinció, tant a nivell meteorològic com de paisatge), i, de l'altra, el manteniment d'un mosaic agroforestal amb masses forestals de sotabosc net (sigui per processos de tala selectiva, aclarides, o per pastura de sotabosc, entre altres) i establiment de zones de tallafocs que esdevenen camins o zones sense vegetació sota les línies elèctriques.
La pròpia arquitectura rural ha desenvolupat també adaptacions a la gestió i prevenció d'incendis, com demostra l'existència d'eres i camps de cereals al voltant de les masies, que actuen com a elements de protecció del foc. Amb aquestes mesures s'interromp la continuïtat de la massa de combustible, fent-la més dispersa.
També trobem pràctiques dels pagesos encaminades directament a crear tallafocs, com el llaurar el camp després de la sega, o a reduïr vegetació.
Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF's) també duen a terme actuacions de millora de la xarxa de camins i la ubicació de punts d'aigua que han d'evitar que el foc es propagui, i disposa d'un sistema de vigilància i de cubes, que permet per una banda contactar amb els bombers professionals en cas d'incendi, i per l'altra, participar en l'extinció.
Actors que intervenen en l'extinció d'un foc forestal
Els actors que intervenen en el foc forestal ha canviat de manera important des del foc del 1998.
Abans hi intervenien les ADF's, els Bombers Voluntaris (com els del municipis de Pinós, promogut per l'ADF Natura Viva), els bombers professionals i les BRIF ( Brigadas de Reguerzo de Incendios Forestals, que depèn del govern central).
Amb el foc del 1998 es va posar de manifest que calien més entorns de coordinació i col·laboració, tant en la vigilància com en l'extinció.
És així com es crea el Programa de Vigilància d'Incendis Forestals (gestionat per la Diputació de Barcelona, i que s'hi integren els municipis afectats pel foc del 98 tot i ser de la Diputació de Lleida), que cada estiu despleguen diferents unitats de vigilància al territori.
Es creen també el GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), unitat de bombers especialitzada en la prevenció i extinció de grans incendis forestals.
Les Associacions de Defensa Forestal
Immersa en la dinàmica forestal, la comunitat rural ha desenvolupat un teixit col·laboratiu destinat a defensar els boscos com ho sòn les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), format per veïns voluntaris que disposen d'un elevat coneixement de la zona i que compten amb equipaments d'extinció com cubes i mitjans terrestres.
Aquestes agrupacions planifiquen punts d'aigua com les basses forestals, o desenvolupen tècniques pròpies d'extinció com els contrafocs, que consisteix en cremar controladament una superfície davant el front de l'incendi per disminuir la quantitat de combustible quan aquest hi arribi.
El 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, l'Agrupació Forestal Natura Viva, que anys després es constituirà com la primera ADF de Catalunya, fet que li mereix una distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya.
Natura Viva neix amb la pretensió d'agrupar propietaris de diferents municipis (La Molsosa, Pinós, Riner i Cardona) amb la intenció de compartir esforços per a la defensa forestal, ja sigui a partir de la construcció de punts d'aigua, de la construcció de torres de vigilància, de la dotació d'equipaments, o de la creació de campanyes de fumigació o control de plagues. El seu paper fou fonamental en el passat (com ho va ser durant l'incendi del 1998) i ho és encara en l'actualitat.
Explicar el significat i funcions de les ADF's, i en concret de l'ADF Natura Viva, és fonamental per poder entendre i valorar l'actual paisatge d'El Miracle i de Territori de Masies, i és un exemple paradigmàtic per a introduir-nos en la dinàmica natural amb que compta la comunitat rural.
Territori de Masies comprèn tres ADF's, que treballen en els següents municipis del Sud del Solsonès: Natura Viva (creada al 1980, treballa a La Molsosa, Pinós i Riner), ADF Solsonès Oriental (creada al 1987, treballa a Clariana de Cardener) i l'ADF Sol Verd (creada al 1987, treballa a Llobera i Pinell).
El paper de les ADF's: