El camí dels olors transcorre per una antiga i densa obaga de pinassa.
El pas del foc del 1998 va devastar el bosc i obrí grans espais que foren colonitzats per espècies que els agrada el sòl, les plantes aromàtiques. Avui, enmig d'una roureda jove que ha rebrotat després de l'incendi, hi trobem una flora rica en plantes aromàtiques, acompanyada de la fauna associada.
En aquesta caminada trobem una zona més esclarissada pel pasturatge pels ramats d’ovelles que hi pasturen. Als peus de la casa Estany, lloc de naixença d’aigua, té origen la rasa de l’Estany, que desemboca després d’un recorregut de 4 km en el riu Negre, sota mateix de la torre de Riner. Hi distingim vegetació pròpia de llocs humits temporals o ombrívols, que retrobem al voltant de la font del Bisbe, situada ja en una zona més obaga del camí de les olors on pren més embranzida la vegetació arbòria.
L'Orenga
L’orenga és una planta aromàtica que es troba fàcilment en aquesta zona, i més encara després del gran incendi forestal de l’any 1998.
De l’orenga, se n’aprofita la part florida.
La gent de les contrades acostuma a recol·lectar-ne per a fer-la servir com a condiment de certs plats de cuina, i també té altres usos, com l’anticatarral, analgèsic, antiinflamatori o digestiu.
[Emília de l'Avellanosa]. L'orenga serveix per cuinar, jo l'utilitzo per cuinar. Jo sempre la plego a dalt a la muntanya, més amunt (quan vaig a buscar bolets a Andorra) perquè em sembla que està menys contaminada... Aquí n'hi ha molta, d'orenga! La dona del metge Selga de Manresa, a l'estiu estiuejaven a Su, i a l'Avellanosa n'hi havia molta d'orenga, i la senyora en venia buscar aquí.
[Claustre de Rovirasansa]
Aquesta no l'utilitzo tant. És bona per cuinar. També té altres usos, bona pels nervis
Espernallac
L’espernallac (Santolina chamaecyparissus) és una planta molt aromàtica i molt ramificada, que pot arribar fins als 60 cm d’alçada. Les seves intenses flors grogues, organitzades en botons, desprenen una forta olor i tenen un sabor amarg. Sembla que té diverses qualitats medicinals: és febrífuga i sudorífica, es pot usar com a tònic estomacal, o com a vermífug, entre altres.
Les flors seques de l’espernallac s’usava popularment per a prevenir l’aparició d’arnes entre la roba. Calia posar-les dins de saquets de roba als armaris barrejade amb espígol i timó.
Timó o Farigola
El timó o farigola (Thymus vulgaris) és una mata molt flairosa que creix en tota mena de terrenys assolellats. És molt present a les cases, sigui com a condiment alimentari molt de carns o l’elaboració de sopes i la coneguda aigua de timó, molt utilitzadA en medicina popular pel seu important poder antisèptic i digestiu.
[Emília de l'Avellanosa]. M'agrada al matí fer-me una sopa escaldada d'aigua de timó, a mig matí o a l'hora que sigui...
Va bé pel coll irritat i per les infeccions i oper les ferides, rentar amb aigua de timó, havia vist l'àvia que ho feia.
Una vegada, em van arrencar un queixal i se'm va inflar, el metge em va receptar antibiòtic per la inflamació, però no es desinflamava, sempre inflat! I al final, el metge em va dir que provés de glopejar aigua de timó...i va marxar la inflamació amb l'aigua de timó!
[Claustre de la Carral]
Per quan estaves costipat, per fer aigua d'herbes, escaldada, ...
[Claustre de Rovirasansa]
El timó és molt bo, serveix per tot. La planta millor que hi ha! Té molts usos, si et fas mal i t'infectes, si no t'ho cura el timó, no t'ho cura ningú!
Anècdotes moltes: un dia a mercat em vaig trobar a una senyora que coneixia de Pinell, ella era una dona molt enèrgica, molt valenta! Doncs la vaig veure molt decaiguda... amb dificultats per caminar... El metge li receptava antibiòtic, però res! I li vaig dir, quan arribis a casa, fes-te aigua de timó i posa el peu en una galleda... i ho va fer i li va sortir un ferro! També amb dones que han parit i els han fet punts, Tot allò on hi posis timó, es cura. És un antibiòtic natural. Tampoc ho pots fer molt fort, una escaldada ràpida i que quedi de color xampany, i fer-ne 7-8 dies. També és molt bo fer-se una sopa de timó al matí, al portar sal, passa pels budells i no pel ronyó i va molt bé pels budells.
Sajolida o Herba de les olives.
La sajolida (Satueja montana) és una planta aromàtica petita que pot arribar als 30 cm d’alçària. La trobem a pastures i brolles associades als boscos de pinassa. Té les flors blanques o violàcies. També és coneguda com a l’herba de les olives.
Romaní
El romaní (Rosmarinus officinalis) és l’arbust omnipresent de les brolles sobre sòls calcaris. Les fulles linears, revolutes, d’un blanc tomentós al revers i plenes d’essències li eviten l’excésW de transpiració. Pot tenir flors en qualsevol època de l’any. És molt aromàtic i s’usa com a condiment de plats de carn, i també per a rams.
“Romaní florit i dones per casar, sempre n’hi ha”.
(Dita popular)
Àrnica
L’àrnica de secà, també anomenada àrnica borda o gravit, entre molts altres noms, és una planta molt comuna en aquestes contrades, coneguda popularment com a àrnica. De la planta se’n recol·lecten les flors, molt oloroses, i es deixen macerar en alcohol o bé en oli. Les dones de la zona expliquen els magnífics resultats que s’obtenen com a antiinflamatori, amb la seva aplicació en forma de cataplasma o fent fregues per a alleujar, i fins tot, acabar amb el dolor de cops, contractures o reumes.
[Emília de l'Avellanosa].Jo ho he sentit dir de tota la vida... l'he conegut sempre com a àrnica, tot i que no sé si ho és del cert. És una planta de 2 o 3 pams d'alçada. Havia vist l'àvia que posava a macerar l'àrnica amb oli o amb alcohol, i al cap d'un temps, es podia aplicar sobre la pell (sobre ferides no!), per a cops, per a fer massatge, per a dolor de reuma, en general, per cops i dolors musculars. Com més temps macerant, millor.
[Claustre de la Carral]
Em sona el nom, la iaia a casa en tenia...
[Claustre de Rovirasansa]
Molt bona pels cops, se'n pot prendre amb homeopatia. Aquí en diem àrnica, si ho és o no, jo ja no ho sé... Però sí que n'hi ha, se'n troba.
[Rosa de Duàrria]. Jo cullo les plantes només les de la nostra finca, no en vaig a buscar a d'altres llocs. L'àrnica sí que en collim, però no és l'àrnica montana, és un semblant a l'àrnica que té les mateixes propietats. Aquesta àrnica, havia sentit dir al meu sogre, no és la que hi ha a la muntanya, no és ben bé la mateixa... però ho hem comprovat i va bé igual. Això és com l'orenga, n'hi ha una que fa molta olor i una altra que no, però les propietats són les mateixes. A l'altura que estem, no pots trobar àrnica, diuen, però quan està florida, porta molt més oli que la montana. És àrnica, amb les mateixes propietats, però no són iguals. No sé si són germanes, però les propietats són iguals o més! L'arnica montana si mires la planta, no és ben bé igual, la montana fa només una flor, i aquí pot fer tres o quatre flors. La fulla d'aquí també és una mica més ampla. Quan la culls, l'oli essencial en porta més la d'aquí!
Hem fet cures extraordinàries amb l'àrnica: per exemple, una noia de Castellar que coneixem, al seu home li va caure una bala de palla a l'espatlla i hi tenia molt mal. Em va dir que necessitaria 1 litre d'alcohol o més! I li vam portar 1 litre i se'l va anar posant i li va anar molt bé. Es posa un pegat amb oli d'àrnica, i s'embolica amb un cotó fluix. Un altre noi que va caure d'esquena, també li van posar un pegat amb oli d'àrnica.
Amb coses com reuma, ho fem amb pomada. L'alcohol a vegades crema la pell, i va millor la crema. Pels esportistes, molta gent ens ve a buscar pomada, s'utilitza molt i els va molt bé.
Jo en tinc plantada a l'hort, i surt sola, la deixem esllavorar i surt sola.
